ÈTER BROTA és un vers manllevat de Jacint Verdaguer que dóna nom a aquesta peça.

ÈTER BROTA  voldrà ser una al·legoria. Un conte que s'aparta de la lògica dominant. Una estructura de somni, un somni somiat, per mitjà del qual explorem què és el que ens queda d'humans. Si som natura, o una cosa a la contra de tot això. Si encara tenim alguna cosa a veure amb aquest món.

 

ÈTER BROTA és una dramatúrgia il·lusòria, o més ben dit al·lucinada, que raja dels hipocamps i s’emmiralla en la vastitud dels paisatges centreeuropeus on, veiem ara, que tres s’hi passegen i busquen, darrere d’un cortinatge, la Imatge. 

Una composició on s’hi insinuen mots, però sobretot s’hi mouen cames, dits i ulls. Una faula sobre la dissidència de la humanitat, la militància en el Gran Animal i la recerca d’un altre que no sigui, en definitiva, nosaltres. Una estona sense paraules que vol copsar la grandària de l'univers i la nostra petitesa, només amb un gest, tres cossos i unes quantes llums i sons.

final.JPG

ÈTER BROTA té una estructura de viatge. Es recolza sobre el tòpic literari de la recerca d'un Locus Amoenus. Un refugi on retirar-se i amagar-s'hi. Un espai idíl·lic, envoltat d'una naturalesa idíl·lica. Ja no queden llocs on amagar-se.

 

Qualsevol lloc, en ple segle XXI és una ficció. No hi ha llocs més enllà. Però això no ens atura en la nostra recerca impenitent. La seducció persisteix. Seguim desitjant retornat a un suposat estat de puresa, que mai va ser tal.

 

L'estructura per tant, es correspondria amb el que s'anomena com el viatge de l'heroi. Una estructura d'anada i tornada on s'adquireix coneixement. En el nostre cas, trencant l'estructura just a la meitat, per acceptar que no hi ha res a fer. Que tot és erm, i que tot és una ficció. I que per tant l'única possibilitat de quedar satisfets, és construint una altra ficció. I aquest serà el destí final dels personatges, la construcció d'aquest propi refugi, d'aquest Locus Amoenus, com la promesa d'un nou començament.

Dramatúrgia i direcció: Marc Cartanyà

Creació i interpretació: Isaac Baró, Oriol Esquerda i Sandra Pujol


Espai escènic i il·luminació: Íntims Produccions, Iolanda Monsó i Marc Salicrú
Espai sonor: Arnau Millà

Assessoria de moviment: Mabel Olea
Confecció vestuari: Olga Cuito

Cap tècnic: Marc Espinosa

Una producció d’Íntims Produccions. Coproducció amb FiraTàrrega, dins el programa de Suport a la Creació de FiraTàrrega 2020. 

Amb la col·laboració del Teatre Escorxador de Lleida, del Teatre Municipal de Balaguer, del Teatre Foment de Juneda i del Teatre de La Unió d’Alpicat.

Agraïments: Aitana Giralt, Arnau Boces, Joan Pena, Jordi Ledesma, Pau Llop, Artur Ribes

_edited.png
_edited.jpg